Koordenador Programa Advokasia Working Women Center Timor –Leste, Helven Alberto Bento, hateten sira sei servisu maka’as atu konsolida ema hotu hodi dignifika servisu trabalhadora domestika ne’ebe durante ne’e ema la valorize.
Koordenador Working Women Center Timor-Leste (WWCTL) ne’e, hateten iha tempu badak sei realize workshop nivel internasional ida,hodi bolu atensaun ba ema hotu atu valoriza servisu trabalhadora domestika sira.
“WWCTL moris atu proteje no dignifika sira nia servisu, atu sira mos bele sente iha dignidade ba servisu ne’ebe sira halo hanesan mos trabalhadora sira seluk,” Koordenador Program Advokasia WWCTL ne’e dehan, iha Vila Verde, Dili.
Tanba ne’e sira sei halo apromasimasaun ba governu hodi kria legislasaun ida atu proteje direitu trabalhadora domestika sira.
Nia dehan, WWCTL mos sei fo kapasitasaun ba iha trabalhadora domestika rai laran, nune’e bele kompete ba iha merkaduria.
Nia hatutan, bazeia ba survey mini ne’ebe WWCTL halo iha fulan hirak liu ba, hatudu katak trabalhadora domestika maioria servisu ho sistema bolu malu deit (lisan) la ho kontratu.
Iha parte seluk, Sekretariu Estadu Politika Formasaun Profesional e Empregu (SEPFOPE), Ilidio da Costa Ximenes, hateten problema trabalhadora domestika ne’e komplikadu no presiza atensaun espesifiku.
Maibe nia dehan, la’os agora tanba implementasaun lei jeral (Lei Salariu Minimu ba Trabalhadores) sei iha obstaklu barak.
“Ida ne’e tama iha planu SEPFOPE nian, maibe iha future, agora ita lao lai ho lei jeral ne’ebe iha ona,” SE Ximenes dehan.
Maria Fernandes , ne’ebe durante ne’e servisu nudar trabalhadora domestika, konsidera governu la fo tratamentu ne’ebe igual ba trabalhador sira.
Tanba tuir nia, durante ne’e governu fo liu atensaun ba trabalhadors ne’ebe servisu iha governu, NGOs, lozas no restorantes.
“Empregador sira selu ami $80 mai kraik kada fulan, tanba sira dehan ami hela no han iha ne’eba, tuir lolos ida ne’e la’os razaun, tanba servisu ne’ebe ami halo ne’e todan tebes liu oras walu kada loron ida,” nia dehan.






